S’ha aprovat recentment la llei que regula l’eutanàsia a l’Estat espanyol i a la qual ja s’hi ha acollit algunes persones. No parlaré d’aquesta llei, sinó d’una altra realitat a la que es veuen abocades determinades persones i que s’ha convertit en una pràctica relativament habitual en l’àmbit sanitari. Em refereixo al tractament que es dóna a alguns pacients per motiu de la seva edat, i que ja ha aparegut en alguns mitjans.
Llegeix més:EUTANÀSIA ENCOBERTADiu el Cohèlet, conegut tradicionalment com a Eclesiastés, que “tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa” (3,1). També hi ha d’haver, doncs, un temps per a la reflexió. Ja deia Pascal, al segle XVII, que la major part dels problemes que tenen els humans provenen del fet de no aturar-se a pensar cada dia uns minuts per valorar el que han fet i el que han de fer. I, encara – afegia el pensador francès –, si després de restar marejats amb tots els afers que els ocupen tenen un moment, l’empren a divertir-se, per tal d’obviar poder pensar en ells mateixos.
Llegeix més:ESPAIS DE REFLEXIÓEls mesos de vacances ens regala un descans merescut i ens serveix per reposar forces tant des del punt de vist físic com psicològic. Les vacances són avui un dret adquirit que ha costat molt d’aconseguir i que és molt beneficiós tant des del punt de vista individual com per al conjunt de la societat. El descans regenera i permet reemprendre la tasca amb energía renovada física i psíquicament.
Llegeix més:ESCOLTAR EL SILENCIUna de les obres més conegudes de Vincent van Gogh és la famosa sèrie de girasols, un conjunt de quadres que plasmen sobre la tela la peculiar visió que el pintor tenia d’aquestes flors. Però aquí no em proposo parlar de pintura, sinó de la veritat que l’art de la pintura ens revela i que sovint ens passa desapercebuda. No és ni tan sols necessari tenir coneixements erudits per “escoltar” aquesta veritat que la pintura, i l’art en general, ens revelen. Perquè tant la pintura, com qualsevol manifestació artística, són portadors d’una veritat que només podem assolir en la seva contemplació.
Llegeix més:ELS GIRASOLS DE VAN GOGHL’escriptor rus Vasili Grossman va escriure, poc abans de morir, Que el bien os acompañe, una “petita joia” que es pot considerar el seu “testament personal”, segons escriuen Marta Rebon – la traductora - i Ferran Mateo en l’Epíleg. El llibre és la plasmació de les experiències que més el van colpir del seu viatge a la república d’Armènia – la més petita de l’antiga URSS –, experiències que van des de la duresa del seu paisatge fins a la tendresa de les seves gents. El viatge de Grossman va tenir lloc l’any 1961 i ell va morir l’any 1964.
Llegeix més:ELOGI DE LA BONDAT