Main menu

Els mesos de vacances ens regala un descans merescut i ens serveix per reposar forces tant des del punt de vist físic com psicològic. Les vacances són avui un dret adquirit que ha costat molt d’aconseguir i que és molt beneficiós tant des del punt de vista individual com per al conjunt de la societat. El descans regenera i permet reemprendre la tasca amb energía renovada física i psíquicament.


A banda del descans, les vacances són també una oportunitat per dedicar temps a allò que durant l’època de treball no ens vaga de fer, o no ens vaga tant. Tenir converses més disteses, reunir-se amb els amics, freqüentar activitats culturals, llegir, gaudir de la naturalesa o tantes altres coses en les que ens podem ocupar. Podriem dir que les vacances són també un temps apropiat per a la reflexió, un concepte difícil de conjugar en el nostre ambient quotidià.
La reflexió, com la lectura, requereix silenci i solitud; i el nostre medi ambiental ens ofereix tot el contrari: exhibicionisme i soroll. Som poc amants del silenci perquè el silenci, en realitat, ens fa por. I no pas perquè no sentim res, sinó perquè sentim massa coses. El silenci ens parla; potser és per això que no ens agrada. El silenci és, sens dubte, el camí més adequat per a la reflexió. Fer silenci no vol pas dir, únicamente, estar callat. Això seria el que podriem anomenar un silenci passiu. Més aviat es tracta de fer un silenci actiu que ens inviti a escoltar altres veus que les habituals. Justament el contrari del que proposen els grups de les xarxes socials, que només ens permeten relacionar-nos amb els nostres o amb els que pensen com nosaltres. Al contrari, el silenci ens ha de permetre escoltar altres veus i revisar els nostres punts de vista. Les xarxes socials tenen moltes utilitats, però també usos perversos. Deia Heidegger que la técnica ha permès escurçar les distàncies, però no ha apropat més els homes. Fent una paràfrasi de Heidegger, podriem dir que les xarxes socials ens han permès una comunicació més ràpida i plural, però no han propiciat que escoltem més els altres. L’historiador francés Alain Corbin ha publicat recentment una Història del silenci, que ha estat traduïda al català, que ens pot orientar en aquest sentit.
El temps de vacances també té una cara menys amable que de vegades oblidem: la d’aquells que no poden gaudir d’aquest temps de descans per algun impdediment, per malaltia o simplemente perquè no disposen de recursos econòmics. No es tracta de conrear una mala
consciència hipòcrita, sinó de no oblidar que no tothom pot gaudir dels mateixos drets. Com tampoc no hem d’oblidar els qui durant aquesta época han de treballar per fer possibles les nostres vacances. Certament, les vacances generen treball a les empreses turístiques, i en aquest sentit és una cosa positiva. Però no hem d’oblidar la precarietat dels llocs que generen ni la migradesa dels sous que sovint perceben alguns treballadors.
Finalment, el temps de vacances també pot ser un temps idoni per a una regeneració espiritual. Tenir cura del nostre vessant espiritual forma part de la reflexió. No necessitem pas fer moltes coses, sinó simplemente saber escoltar, tal com va dir Jesús a Marta a la casa de Llàtzer, quan aquesta li recriminava que la seva germana Maria no l’ajudava en les tasques de la casa: Maria ha escollit la millor part, va dir Jesús, que és escoltar. Si sabem escoltar, podrem canviar moltes coses, perquè canviarem nosaltres. I això sí que és una autèntica regeneració.

 

 

 

Josep Hereu

Comments powered by CComment