SOBRE LA CREDULITAT I LA CREENÇA
El periodista Francesc-Marc Álvaro va publicar en aquest diari un interessant article que portava per títol “Els crèduls” (novembre de 2022). Es declarava sorprès per l’elevat grau de credulitat – facilitat exagerada a creure – en una població que se suposava informada i formada. Deia que els créduls són legió i apareixien en molts episodis de la nostra vida pública. La credulitat, deia Álvaro, s’expandeix com una substància dolça que construeix sospites que neixen de la intoxicació i el soroll. L’atractiu dels relats alternatius dels crèduls pot arribar a extrems delirants. La credulitat, concloia l’autor, consisteix en un acte de fe que es basa en la negació d’allò que és evident. Pel crèdul, l’argument que desmenteix el seu missatge no és més que la conspiració de l’altre.
El corresponsal a Nova York d’aquest diari publicava no fa gaire que en aquest lloc s’hi va donar el vist-i-plau a la legislació que permet accelerar i convertir la descomposició del cadàver en fertilitzant.
Llegeix més:RESURRECCIÓ I REENCARNACIÓEn la llengua francesa hi trobem l’expressió une hirondelle ne fait pas le printemps, expressió que un bon traductor no traduirà mai literalment, sinó que dirà una flor no fa primavera. Tota traducció és una interpretació – o una traïció (traduttore / traditore) – del text original per conservar-ne el sentit més enllà de la literalitat de les paraules. En l’exemple proposat, les paraules no es corrresponen, però el sentit sí.
Llegeix més:UNA FLOR NO FA PRIMAVERAL’atemptat contra l’escriptor Salman Rushdie a Nova York és una bona ocasió per reflexionar sobre les relacions entre teocràcia, fanatisme i raó. Vagi per endavant la condemna sense pal.liatius d’aquest atemptat. Però em va semblar poc encertat el titular que encapçalava la crònica de Francesc Peiron – “Punyalades contra la raó” – pels equívocs que conté.
Llegeix més:TEOCRÀCIA. FANATISME. RAÓ.Totes les estacions de l’any tenen la seva bellesa, però la tador té una bellesa especial que no sempre sabem copsar. Després de l’exhuberància de la primavera i l’espledor de l’estiu, la tardor ens mostra la cara minvant de la naturalesa. El verd ple de vida de la primavera i el roig de plenitud de l’estiu deixa pas al groc esmorteït de la tardor, preludi de l’hivern: fulles seques formant una alfombra sota els arbres, camps llaurats a l’espera de la sembra, flors mustiues que ja no fan cap flaire. I tanmateix, la natura minvant de la tardor té una bellesa podríem anomenar “reflexiva”.
Llegeix més:TEMPS DE TARDOR