Main menu

RÚSSIA CÀLIDA

RÚSSIA CÀLIDA: UNA EXPERIÈNCIA ESPIRITUAL
Olga Mundó fa públics, a Rússia càlida (Editorial Sunya), un conjunt de dietaris de viatge que recullen, tal com diu ella mateixa, els esdeveniments que li ha suggerit la terra russa quan hi ha pogut viatjar. Els itineraris per aquelles terres s’entrellacen amb els camins de la seva pròpia vida, fins al punt que porten l’autora a intercalar les reflexions sobre aquells esdeveniments amb altres reflexions sobre la seva pròpia terra i sobre la altres aspectes de la vida quotidiana. Els dietaris reflecteixen sobretot una experiència i una inquietud espiritual que l’autora exposa obertament.

Llegeix més:RÚSSIA CÀLIDA
Write comment (0 Comments)

L'ESCOLA DE L'ÀNIMA

L’ESCOLA DE L’ÀNIMA
L’escola de l’ànima: de la forma d’educar a la manera de viure (2024), és el darrer text publicat pel filòsof Josep Ma. Esquirol, i forma part d’un conjunt més ampli de textos que l’autor engloba sota l’epígraf genèric de “filosofia de la proximitat”: La resistència íntima (2015), La penúltima bondat (2018) i Humà, més humà (2021). La reflexió filosòfica sempre es fa en una clau, com la interpretació d’una peça musical. La clau de la seva filosofia és la proximitat: considerar l’humà com l’ésser traspassat per l’infinit. Més en concret, per quatre infinituds: la vida mateixa, la mort, el tu i el món. És una nova manera d’apropar-se a les qüestions que, des de sempre, han colpit els humans.º

Llegeix més:L'ESCOLA DE L'ÀNIMA
Write comment (0 Comments)

LES DUES CULTURES: UNA APOSTA PEL DIÀLEG

LES DUES CULTURES: UNA APOSTA PEL DIÀLEG
L’autor anglès C.P. Snow va pronunciar una conferència a Cambridge el 7 de maig de 1959 sobre la ruptura de la comunicació entre ciències i humanitats - les dues cultures -, que el mateix autor va reprendre en una nova publicació l’any 1963. Tant la conferència com la publicació van suscitar intensos debats, que podriem dir que han arribat fins al dia d’avui. Així sembla confirmar-ho el reportatge de La Vanguàrdia del dia 22 d’abril de l’any en curs que porta per títol Tolstoi entra a Medicina, on s’anuncia que la Facultat de medicina de la UPF impulsa una matèria d’Humanitats per “tornar l’ànima a la professió”, una proposta que forma part del moviment internacional The Doctor as Humanist. Jonathan McFarland, president d’aquest moviment internacional, afirma que “Art i medicina sempre van anar junts fins que es va tecnificar la professió i el metge es va anar allunynant del pacient”. Altres universitats s’estan obrint camí en aquest sentit, integrant la cultura, l’art i l’ètica, com la UPC a Barcelona o la Carles III a Madrid.

Llegeix més:LES DUES CULTURES: UNA APOSTA PEL DIÀLEG
Write comment (1 Comment)

BLAISE PASCAL

BLAISE PASCAL (1623-1662)
Aquest any celebrem el 400 aniversari del naixement de Pascal, un dels autors de referència de la ciència, del pensament i del cristianisme. Com a científic va trencar amb la “cultura científica” de la seva època: sabia que el raonament purament deductiu era improcedent en física; però també va trencar amb la “cultura teològica”, que es dedicava a raonar sobre els dogmes en comptes de llegir l’Evangeli i els Pares de l’Església. Si l’experimentació fonamenta la ciència humana, la revelació fonamenta la ciència divina. El paper de la raó és limitat en ambdos casos.

Llegeix més:BLAISE PASCAL
Write comment (0 Comments)

EL DOLÇ ENCANT DE LA DECADÈNCIA

EL DOLÇ ENCANT DE LA DECADÈNCIA
L’estiu és una època en què es solen manifestar amb més evidència algunes de les característiques de la nostra societat. Multituds de gent que es passegen pels nostres carrers i places, que habiten les nostres cases, que poblen els nostres mitjans de comunicació o ocupen càrrecs en les nostres administracions són els portadors d’aquest Zeitgeist: en les seves converses rarament hi ha cap al.lusió a obres clàssiques de la literatura, a cap tema que mostri una certa inquietud, a cap pel.lícula que desperti un cert interès o a cap obra musical destacable. Es limiten a llibres de “disseny”, pel.lícules de moda o temes banals. Poden tenir estudis universitaris i cobrar sous superiors a la mitjana. L’objectiu més destacat de la seva vida sol ser una diversió sens fi, ignorant allò que deia Pascal del “mal infinit” (que mai se’n té prou), o que Schopenhauer comparava amb l’aigua salada, que com més se’n beu més set es té. Un exemple paradigmàtic, només un, del que estic dient són les raves que tot sovint ens importunen. Fins i tot el qui ocupen càrrecs en les administracions utilitzen aquests càrrecs, moltes vegades, per impulsar aquesta diversió sens fi sota l’eufemisme de la cultura, cosa que ha causat en ocasions les protestes de veïns a qui, en lloc de protegir com seria el seu deure, desprotegeixen, amb l’ànim d’acontentar tothom i no tenir en compte els drets que són vulnerats. Alts càrrecs de les finanaces i de la política han vist incrementat el seu poder adquisitiu gràcies a una tergiversació de les lleis de l’economia en benefici propi, ignorant que l’economia tenia com a objectiu el repartiment equitatiu de la riquesa. La llista podria continuar.

Llegeix més:EL DOLÇ ENCANT DE LA DECADÈNCIA
Write comment (0 Comments)