LA VIDA DELS ALTRES (2006)
La vida dels altres està considerada, segons Filmaffinity, entre les millors pel.lícules de la història del cinema i ha obtingut un ampli reconeixement internacional, com ho demostren els nombrosos premis que li han concedit. Al llarg de tot el film la por és omnipresent, una por kafkiana en un Estat opac i absurd que corre per tots els estaments socials des del més baix al més alt: por de perdre els petits avantatges que t’ha proporcionat el totpoderós Estat, por d’acabar a les masmorres de la Stasi, por de la degradació funcionarial per no complir les ordres o encàrrecs dels caps superiors, por dels rivals polítics. I tot això embolcallat per un control constant, tant de la vida privada com pública: en un sistema de poder totalitari, no hi ha res privat.
La pel.lícula comenaça i acaba amb la representació d’una obra de teatre, en la qual la protagonista, una popular actriu que serà investigada (Martina Gedenk), cau desplomada sobre l’escenari al final de la representació. Tant el Ministre de Cultura com l’escriptor (Sebastian Koch), que també será investigat, estan satisfets amb la representació perquè no posa en qüestió els principis del règim. Al final de la pel.lícula, tant l’Ex-ministre de Cultura com l’escriptor es tornen a trobar al teatre, però tots dos han de sortir perquè no poden suportar més aquella representació. El teatre ja no és la ficció que ells s’havien imaginat, sinó el mirall en el qual s’hi veuen reflectits: per això no el poden suportar. L’actriu que va caure desplomada en la representació inicial de la pel.lícula ha mort tràgicament provocant-se el suicidi perquè s’ha vist empesa a delatar l’escriptor i a col.laborar amb la Stasi.
Comments powered by CComment