Main menu


BANALITAT DEL MAL / BANALITAT DEL BÉ
BANALITY OF EVIL / BANALITY OF GOOD
JOSEP HEREU I BOHIGAS
Hannah Arendt va encunyar el concepte de banalitat del mal a propòsit del judici d’Adolf Eichmann a Jerusalem( HANNAH ARENDT, Eichmann en Jerusalén, Traducció Carlos Ribalta, Barcelona: DeBOLSILLO 2013).

Amb aquest concepte, àmpliament divulgat, Arendt volia mostrar que el terror nazi no va ser obra de persones diabòliques o especialment sinistres, sinó de gent absolutament corrent que es limitava a acatar ordres i a complir la seva tasca sense preguntar-se per la bondat o la maldat de les seves accions. Adolf Eichmann va encarnar com ningú aquesta banalitat, però n’hi va haver molts d’altres que van seguir la seva conducta. Inspirant-se en Hannah Arent, Enrico Deaglio( ENRICO DEAGLIO, La banalitá del bene. Storia de Giorgio Perlasca, Milano: Feltrinelli 2012.) ha encunyat el concepte de banalitat del bé per referir-se a Giorgio Perlasca, un súbdit italià que es va fer passar per diplomàtic de l’Estat espanyol i va aconseguir alliberar molts jueus de la mort acollint-los en apartaments propietat de l’ambaixada espanyola a Hongria i facilitant-los papers per escapar dels nazis. No fou l’únic que va actuar d’aquesta manera, sinó que hi va haver molta altra gent que va ajudar els jueus a sobreviure. Un dels casos més coneguts – gràcies a la pel.lícula La lista de Schindler – sigui probablement la de l’empresari Oskar Schindler.

 

Clicar aquí per descarregar l'article complet.

Comments powered by CComment