Main menu

La mirada religiosa del setè art

LA MIRADA RELIGIOSA DEL SETÈ ART
Un dels místics medievals més importants del segle XII, Hug de sant Víctor, deia que l’home podia contemplar la realitat amb tres mirades diferents: la mirada sensible - oculus carnis -, la mirada racional - oculus rationis - i la mirada espiritual - oculus contemplativus -. No veiem tres realitats diferents, sinó que mirem la mateixa realitat amb tres mirades diferents que ens porten a considerar-la de manera també diferent. El mateix passa amb una obra d’art com és el cinema, que pot ser objecte de diverses mirades: la mirada sensual (plaer de mirar), la mirada crítica (racional) o la mirada espiritual (mística). Jo em proposo considerar aquesta tercera mirada, entenent que és la més pertinent per entendre algunes pel.lícules del nostre cinema contemporani.

Llegeix més:La mirada religiosa del setè art
Write comment (0 Comments)

CULPA Y RESPONSABILIDAD

FILOSOFÍA Y TERROR III
CULPA
Y
RESPONSABILIDAD
JOSEP HEREU
BARCELONA 2023
2
ÍNDICE
CRIMEN Y CASTIGO.............................................................................3
 Culpa y responsabilidad..................................................................7
- Las actuaciones de los gobiernos..................................................30
- Las palabras y los silencios de las Iglesias...................................53
- Ambigüedad de los consejos judíos...............................................97
- URRS: La denuncia como “modus vivendi”...............................117
- La memoria silenciada................................................................125
- La acusación muda de las víctimas y la responsabilidad de los vivos..........................................................................................139
VENGANZA. JUSTICIA. PERDÓN....................................................159
 Venganza humana, demasiado humana.........................................165
 Dudosa justicia...........................................................................189
- El proceso de Nuremberg........................................................194
- Los procesos de Jerusalén y Düsseldorf...................................209
- Procesos judiciales contra perpetradores nazis........................214
- Los argumentos de abogados y perpetradores frente a los argumentos de los fiscales.......................................................219
- Justicia en la URSS.................................................................242
- Indignante levedad de las penas...............................................261
- Culpables sin castigo en Alemania...........................................269
- Culpables sin castigo en la URSS.............................................280
- Culpabilidad legal y responsabilidad moral.............................286
- ¿Una maldad sobrehumana?.....................................................291
 Difícil perdón...............................................................................297
- Los límites de la justicia...........................................................313
- Lo imprescriptible y lo imperdonable........................................336
- Sobre el perdón.........................................................................344
- La afirmación originaria: regeneración y promesa..................366
- El mal radical y la bondad originaria.......................................388
LA ÚLTIMA PALABRA.....................................................................419

Llegeix més:CULPA Y RESPONSABILIDAD
Write comment (0 Comments)

LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA: RUPTURA O CONTINUÏTAT. UN FALS DILEMA? Nova versió

LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. RUPTURA O CONTINUÏTAT: UN FALS DILEMA?
Nova versió (idèntica a l’anterior, però ben formatejada)
Introducció
Per tal d’entendre el sentit de la revolució científica i els problemes que ara ens comporta aquesta caracterització de la ciència del segle XVII, necessitem entendre el punt de vista de la ciència que la va promoure. Perquè el concepte de ciència no ha estat sempre el mateix al llarg de la història, i segons hagi estat el concepte de ciència en una època determinada s’hauran comprès les èpoques històriques precedents. Com diu molt bé B.J.T. Dobbs, la història escrita és el producte d’una inherent i inestable relació entre el present i el passat1.

Llegeix més:LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA: RUPTURA O CONTINUÏTAT. UN FALS DILEMA? Nova versió
Write comment (0 Comments)

CULTURA A WEIMAR, CAUSALITAT I FÍSICA QUNÀNTICA, 1918-1927

CULTURA A WEIMAR, CAUSALITAT I FÍSICA QUÀNTICA, 1918-1927
Comentaris a l’obra de Paul Forman
Una de les aportacions bàsiques de la història de la ciència és la contextualització de les teories científiques, mostrant la relació que hi ha entre la diversitat de factors, tant científics com extracientífics, que contribueixen a la instauració d’un paradigma, per utilitzar l’expressió de Kuhn. Segons es posi èmfasi en uns o altres, tindrem una orientació internalista o externalista de la història de la ciència. La ciència, com qualsevol altra disciplina, és històrica i no la podem entendre adequadament fora del context en el qual ha sorgit.

Afirmar això no significa que els factors externs o contextuals puguin ser utilitzats com a únics elements explicatius de determinats paradigmes científics, sinó simplement que ens ajuden a comprendre’ls millor i a situar-los degudament en el seu propi context. Aquesta contextualització esdevé especialment important i significativa quan es produeix un canvi de paradigma, com és, en part, el cas que ens ocupa en el present treball, a saber, la teoria de l’acausalitat en física referida a la mecànica quàntica, sorgida a començaments del segle XX.

 

 

Clica aquí per descarregar l'arxiu complet

Llegeix més:CULTURA A WEIMAR, CAUSALITAT I FÍSICA QUNÀNTICA, 1918-1927
Write comment (0 Comments)

SCIENCE AND RELIGION

SCIENCE AND RELIGION. Some historical perspectives
A propòsit de l’obra de J.H. Brooke
Plantejament de la qüestió
J.H. Brooke comença la seva introducció a l’obra Science and Religion amb una referència a l’historiador H. Butterfield en la qual aquest autor compara l’impacte de l’anomenada Revolució Científica del segle XVII amb el sorgiment del cristianisme, pel fet que ambdós han modelat els valors de les societats occidentals1. Encara que el judici de Butterfield pugui ser matitzat, la seva afirmació és certa. La cultura occidental és inintel.ligible sense el concurs de la religió cristiana i de la filosofía grega, sense Atenes i Jerusalem per utilitzar l’expressió de Lev Chestov. I aquesta doble influència es veu reflectida de manera privilegiada en el naixement de la ciència moderna als segles XVI i XVII.

Aquí és important plantejar bé la perspectiva de la recerca històrica. Hi ha encara una tendència persistent a veure la ciència i la religió com a aproximacions oposades i incompatibles pel que fa a la comprensió de les veritats fonamentals del món2. A finals del segle XX, els moderns están encara acostumats a sentir parlar de la “inevitable oposició entre ciència i religió”, segons l’expressió de S. Shapin3. I és hora de corregir la impressió sistemática que els canvis moderns de la filosofía natural combatien la religió o estaven animats per impulsos irreligiosos. Una situació generalitzada de conflicte entre ciència i religió no va existir, com a tal, al segle XVII, sinó que hi va haver problemes específics en les relacions entre els punts de vista d’alguns filòsofs naturals i els interessos d’algunes institucions religioses. Les institucions de la religió cristiana estaven englobades amb els cossos tradicionals de coneixement natural, sobretot els associats amb Aristòtil, Galè i Ptolomeu. Això significava que tot canvi sistemàtic vers la filosofía natural tradicional es podía prendre com un atac als elements del mateix cristianisme, però no pot ser considerat com un rebuig de la religió cristiana.

 

 

Clica aquí per descarregar al PDF l'article completSCIENCE AND RELIGION

Llegeix més:SCIENCE AND RELIGION
Write comment (0 Comments)