LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. RUPTURA O CONTINUÏTAT: UN FALS DILEMA?
Nova versió (idèntica a l’anterior, però ben formatejada)
Introducció
Per tal d’entendre el sentit de la revolució científica i els problemes que ara ens comporta aquesta caracterització de la ciència del segle XVII, necessitem entendre el punt de vista de la ciència que la va promoure. Perquè el concepte de ciència no ha estat sempre el mateix al llarg de la història, i segons hagi estat el concepte de ciència en una època determinada s’hauran comprès les èpoques històriques precedents. Com diu molt bé B.J.T. Dobbs, la història escrita és el producte d’una inherent i inestable relació entre el present i el passat1.
CULTURA A WEIMAR, CAUSALITAT I FÍSICA QUÀNTICA, 1918-1927
Comentaris a l’obra de Paul Forman
Una de les aportacions bàsiques de la història de la ciència és la contextualització de les teories científiques, mostrant la relació que hi ha entre la diversitat de factors, tant científics com extracientífics, que contribueixen a la instauració d’un paradigma, per utilitzar l’expressió de Kuhn. Segons es posi èmfasi en uns o altres, tindrem una orientació internalista o externalista de la història de la ciència. La ciència, com qualsevol altra disciplina, és històrica i no la podem entendre adequadament fora del context en el qual ha sorgit.
Afirmar això no significa que els factors externs o contextuals puguin ser utilitzats com a únics elements explicatius de determinats paradigmes científics, sinó simplement que ens ajuden a comprendre’ls millor i a situar-los degudament en el seu propi context. Aquesta contextualització esdevé especialment important i significativa quan es produeix un canvi de paradigma, com és, en part, el cas que ens ocupa en el present treball, a saber, la teoria de l’acausalitat en física referida a la mecànica quàntica, sorgida a començaments del segle XX.
Clica aquí per descarregar l'arxiu complet
Llegeix més:CULTURA A WEIMAR, CAUSALITAT I FÍSICA QUNÀNTICA, 1918-1927SCIENCE AND RELIGION. Some historical perspectives
A propòsit de l’obra de J.H. Brooke
Plantejament de la qüestió
J.H. Brooke comença la seva introducció a l’obra Science and Religion amb una referència a l’historiador H. Butterfield en la qual aquest autor compara l’impacte de l’anomenada Revolució Científica del segle XVII amb el sorgiment del cristianisme, pel fet que ambdós han modelat els valors de les societats occidentals1. Encara que el judici de Butterfield pugui ser matitzat, la seva afirmació és certa. La cultura occidental és inintel.ligible sense el concurs de la religió cristiana i de la filosofía grega, sense Atenes i Jerusalem per utilitzar l’expressió de Lev Chestov. I aquesta doble influència es veu reflectida de manera privilegiada en el naixement de la ciència moderna als segles XVI i XVII.
Aquí és important plantejar bé la perspectiva de la recerca històrica. Hi ha encara una tendència persistent a veure la ciència i la religió com a aproximacions oposades i incompatibles pel que fa a la comprensió de les veritats fonamentals del món2. A finals del segle XX, els moderns están encara acostumats a sentir parlar de la “inevitable oposició entre ciència i religió”, segons l’expressió de S. Shapin3. I és hora de corregir la impressió sistemática que els canvis moderns de la filosofía natural combatien la religió o estaven animats per impulsos irreligiosos. Una situació generalitzada de conflicte entre ciència i religió no va existir, com a tal, al segle XVII, sinó que hi va haver problemes específics en les relacions entre els punts de vista d’alguns filòsofs naturals i els interessos d’algunes institucions religioses. Les institucions de la religió cristiana estaven englobades amb els cossos tradicionals de coneixement natural, sobretot els associats amb Aristòtil, Galè i Ptolomeu. Això significava que tot canvi sistemàtic vers la filosofía natural tradicional es podía prendre com un atac als elements del mateix cristianisme, però no pot ser considerat com un rebuig de la religió cristiana.
Clica aquí per descarregar al PDF l'article completSCIENCE AND RELIGION
Llegeix més:SCIENCE AND RELIGIONEl títol del treball és manllevat a Thomas S. Kuhn, ja que les teories de Darwin reflecteixen clarament allò que Kuhn anomena l’estructura d’una revolució científica, a saber el conjunt d’elements científics i no científics que contribueixen a imposar i consolidar una teoría científica, en aquest cas la teoría de l’evoilució en l’origen de les espècies.
Llegeix més:L'ESTRUCTURA DE LA REVOLUCIÓ DARWINIANAPer tal d'entendre el sentit de la revolució científica i els problemes que ara ens comporta aquesta caracterització de la ciència al segle XVII sobretot, necessitem entendre el punt de vista de la ciència que la va promoure. Perquè el concepte de ciència no ha estat sempre el mateix al llarg de la història, i segons hagi estat el concepte de ciència en una època determinada s'hauran comprès les èpoques històriques precedents.
Llegeix més:LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. RUPTURA O CONTINUÏTAT: UN FALS DILEMA?