SCIENCE AND RELIGION. Some historical perspectives
A propòsit de l’obra de J.H. Brooke
Plantejament de la qüestió
J.H. Brooke comença la seva introducció a l’obra Science and Religion amb una referència a l’historiador H. Butterfield en la qual aquest autor compara l’impacte de l’anomenada Revolució Científica del segle XVII amb el sorgiment del cristianisme, pel fet que ambdós han modelat els valors de les societats occidentals1. Encara que el judici de Butterfield pugui ser matitzat, la seva afirmació és certa. La cultura occidental és inintel.ligible sense el concurs de la religió cristiana i de la filosofía grega, sense Atenes i Jerusalem per utilitzar l’expressió de Lev Chestov. I aquesta doble influència es veu reflectida de manera privilegiada en el naixement de la ciència moderna als segles XVI i XVII.
Aquí és important plantejar bé la perspectiva de la recerca històrica. Hi ha encara una tendència persistent a veure la ciència i la religió com a aproximacions oposades i incompatibles pel que fa a la comprensió de les veritats fonamentals del món2. A finals del segle XX, els moderns están encara acostumats a sentir parlar de la “inevitable oposició entre ciència i religió”, segons l’expressió de S. Shapin3. I és hora de corregir la impressió sistemática que els canvis moderns de la filosofía natural combatien la religió o estaven animats per impulsos irreligiosos. Una situació generalitzada de conflicte entre ciència i religió no va existir, com a tal, al segle XVII, sinó que hi va haver problemes específics en les relacions entre els punts de vista d’alguns filòsofs naturals i els interessos d’algunes institucions religioses. Les institucions de la religió cristiana estaven englobades amb els cossos tradicionals de coneixement natural, sobretot els associats amb Aristòtil, Galè i Ptolomeu. Això significava que tot canvi sistemàtic vers la filosofía natural tradicional es podía prendre com un atac als elements del mateix cristianisme, però no pot ser considerat com un rebuig de la religió cristiana.
Clica aquí per descarregar al PDF l'article completSCIENCE AND RELIGION
Llegeix més:SCIENCE AND RELIGIONEl títol del treball és manllevat a Thomas S. Kuhn, ja que les teories de Darwin reflecteixen clarament allò que Kuhn anomena l’estructura d’una revolució científica, a saber el conjunt d’elements científics i no científics que contribueixen a imposar i consolidar una teoría científica, en aquest cas la teoría de l’evoilució en l’origen de les espècies.
Llegeix més:L'ESTRUCTURA DE LA REVOLUCIÓ DARWINIANAPer tal d'entendre el sentit de la revolució científica i els problemes que ara ens comporta aquesta caracterització de la ciència al segle XVII sobretot, necessitem entendre el punt de vista de la ciència que la va promoure. Perquè el concepte de ciència no ha estat sempre el mateix al llarg de la història, i segons hagi estat el concepte de ciència en una època determinada s'hauran comprès les èpoques històriques precedents.
Llegeix més:LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. RUPTURA O CONTINUÏTAT: UN FALS DILEMA?Estudio de la controversia entre Henry More y Robert Hooke; Josep Hereu 2006
El siglo XVIII es rico en controversias referentes a la filosofía natural. Además de la que sostuvieron Robert Hooke y Henry More, no hay que olvidar la que el propio More mantuvo con Boyle o con M. Hale, o la que Samuel Clarke – partidario incondicional de Newton – mantuvo con Leibniz. La polémica que Henry More tuvo con Robert Hooke no ha merecido por ahora, según J. Henry, una atención especial, a diferencia de lo que ha ocurrido con la polémica entre Henry More y Robert Boyle.
Llegeix més:LAMPAS Y EL ESPÍRITU DE LA NATURALEZA
BANALITAT DEL MAL / BANALITAT DEL BÉ
BANALITY OF EVIL / BANALITY OF GOOD
JOSEP HEREU I BOHIGAS
Hannah Arendt va encunyar el concepte de banalitat del mal a propòsit del judici d’Adolf Eichmann a Jerusalem( HANNAH ARENDT, Eichmann en Jerusalén, Traducció Carlos Ribalta, Barcelona: DeBOLSILLO 2013).