Main menu

L'ESTRUCTURA DE LA REVOLUCIÓ DARWINIANA

El títol del treball és manllevat a Thomas S. Kuhn, ja que les teories de Darwin reflecteixen clarament allò que Kuhn anomena l’estructura d’una revolució científica, a saber el conjunt d’elements científics i no científics que contribueixen a imposar i consolidar una teoría científica, en aquest cas la teoría de l’evoilució en l’origen de les espècies.

Llegeix més:L'ESTRUCTURA DE LA REVOLUCIÓ DARWINIANA
Write comment (0 Comments)

LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. RUPTURA O CONTINUÏTAT: UN FALS DILEMA?

Per tal d'entendre el sentit de la revolució científica i els problemes que ara ens comporta aquesta caracterització de la ciència al segle XVII sobretot, necessitem entendre el punt de vista de la ciència que la va promoure. Perquè el concepte de ciència no ha estat sempre el mateix al llarg de la història, i segons hagi estat el concepte de ciència en una època determinada s'hauran comprès les èpoques històriques precedents.

Llegeix més:LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. RUPTURA O CONTINUÏTAT: UN FALS DILEMA?
Write comment (0 Comments)

LAMPAS Y EL ESPÍRITU DE LA NATURALEZA

Estudio de la controversia entre Henry More y Robert Hooke; Josep Hereu 2006

El siglo XVIII es rico en controversias referentes a la filosofía natural. Además de la que sostuvieron Robert Hooke y Henry More, no hay que olvidar la que el propio More mantuvo con Boyle o con M. Hale, o la que Samuel Clarke – partidario incondicional de Newton – mantuvo con Leibniz. La polémica que Henry More tuvo con Robert Hooke no ha merecido por ahora, según J. Henry, una atención especial, a diferencia de lo que ha ocurrido con la polémica entre Henry More y Robert Boyle.

Llegeix més:LAMPAS Y EL ESPÍRITU DE LA NATURALEZA
Write comment (0 Comments)

Memorias de la necrópolis

La reflexión filosófica sobre el terror la inicié en un estudio anterior – Testimonis sense veu, que podría considerarse como “Filosofía y terror I” –, donde expuse lo que significaba la experiencia de los testimonios del terror en aras a la comprensión del mismo, así como el valor de la verdad “subjetiva” del testimonio, según el modelo de la experiencia estética, frente a la verdad “objetiva” del historiador.

Llegeix més:Memorias de la necrópolis
Write comment (0 Comments)

Banalitat del mal / banalitat del bé


BANALITAT DEL MAL / BANALITAT DEL BÉ
BANALITY OF EVIL / BANALITY OF GOOD
JOSEP HEREU I BOHIGAS
Hannah Arendt va encunyar el concepte de banalitat del mal a propòsit del judici d’Adolf Eichmann a Jerusalem( HANNAH ARENDT, Eichmann en Jerusalén, Traducció Carlos Ribalta, Barcelona: DeBOLSILLO 2013).

Llegeix més:Banalitat del mal / banalitat del bé
Write comment (0 Comments)