CULTURA A WEIMAR, CAUSALITAT I FÍSICA QUÀNTICA, 1918-1927
Comentaris a l’obra de Paul Forman
Una de les aportacions bàsiques de la història de la ciència és la contextualització de les teories científiques, mostrant la relació que hi ha entre la diversitat de factors, tant científics com extracientífics, que contribueixen a la instauració d’un paradigma, per utilitzar l’expressió de Kuhn. Segons es posi èmfasi en uns o altres, tindrem una orientació internalista o externalista de la història de la ciència. La ciència, com qualsevol altra disciplina, és històrica i no la podem entendre adequadament fora del context en el qual ha sorgit.

Afirmar això no significa que els factors externs o contextuals puguin ser utilitzats com a únics elements explicatius de determinats paradigmes científics, sinó simplement que ens ajuden a comprendre’ls millor i a situar-los degudament en el seu propi context. Aquesta contextualització esdevé especialment important i significativa quan es produeix un canvi de paradigma, com és, en part, el cas que ens ocupa en el present treball, a saber, la teoria de l’acausalitat en física referida a la mecànica quàntica, sorgida a començaments del segle XX.

Clica aquí per descarregar l'arxiu complet