LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. RUPTURA O CONTINUÏTAT: UN FALS DILEMA?
Nova versió (idèntica a l’anterior, però ben formatejada)
Introducció
Per tal d’entendre el sentit de la revolució científica i els problemes que ara ens comporta aquesta caracterització de la ciència del segle XVII, necessitem entendre el punt de vista de la ciència que la va promoure. Perquè el concepte de ciència no ha estat sempre el mateix al llarg de la història, i segons hagi estat el concepte de ciència en una època determinada s’hauran comprès les èpoques històriques precedents. Com diu molt bé B.J.T. Dobbs, la història escrita és el producte d’una inherent i inestable relació entre el present i el passat1.

 Els historiadors que han desenvolupat el concepte de revolució científica atribuïen a l’adveniment de la ciència al segle XVII valors liberals tals com llibertat i independència de pensament contra la superstició i el dogma eclesiàstic. Consideraven la revolució científica com l’elevació de l’experiència sobre la tradició i l’autoritat, o l’erecció de la recerca i l’experiment contra l’estudi dels textos antics. Aquesta actitud era exemplificada en el rebuig de Ptolomeu per Copèrnic, d’Aristòtil per Galileu o de Galè per Harvey. Aquests historiadors concebien la revolució científica en termes de l’avenç del pensament lliure i, generalment, concebien la política, la religió o l’economia només com a factors que impedien aquest progrés.

Clicar aquí per descarregar l'arxiu PDF