Main menu

TEMPS DE TARDOR

Totes les estacions de l’any tenen la seva bellesa, però la tador té una bellesa especial que no sempre sabem copsar. Després de l’exhuberància de la primavera i l’espledor de l’estiu, la tardor ens mostra la cara minvant de la naturalesa. El verd ple de vida de la primavera i el roig de plenitud de l’estiu deixa pas al groc esmorteït de la tardor, preludi de l’hivern: fulles seques formant una alfombra sota els arbres, camps llaurats a l’espera de la sembra, flors mustiues que ja no fan cap flaire. I tanmateix, la natura minvant de la tardor té una bellesa podríem anomenar “reflexiva”.

Llegeix més:TEMPS DE TARDOR
Write comment (0 Comments)

SOBRE L’ESPERANÇA

“Ningú no pot viure sense esperança”. Aquestes paraules foren pronunciades per un presidiari d’un camp de concentració que no podia esperar res d’altre que no fós el sofriment i la mort. I, tanmateix, considerava que una vida sense esperança no tenia sentit. L’esperança, certament, dóna sentit a les nostres vides, però no tot el que es presenta sota el nom d’esperança ho és realment. De vegades confonem l’esperança amb la il.lusió o, fins i tot, amb la quimera. Hi ha esperances sensates i “esperances” infundades o insostenibles.

Llegeix més:SOBRE L’ESPERANÇA
Write comment (0 Comments)

SOBRE LA TOLERÀNCIA

La tolerància s’ha convertit en un valor tan indiscutible dins la nostra cultura contemporània, que poca gent gosa posar-la en qüestió. El seu contrari, la intolerància, no només no gaudeix de bona premsa, sinó que és censurada cada vegada que algú insinua una certa connivència amb ella. Això ens ha portat a una situació en la que ser tolerant vol dir simplement “deixar fer”, sense cap dret – no ja a prohibir o censurar – sinó ni tan sols opinar en contra. D’aquesta manera, la tolerància no és res d’altre, moltes vegades, que permissivitat, i el resultat final és un deteriorament de la convivència en benefici dels més astuts o dels més agosarats. Ser tolerant no és el mateix que ser permissiu. Massa sovint confonem la permissivitat amb una dubtosa tolerància.

Llegeix més:SOBRE LA TOLERÀNCIA
Write comment (0 Comments)

SOBRE LA COMPASSIÓ

No és pas una paraula que estigui de moda, la compassió. Ha estat substituïda per una altra que no arrossega la mateixa càrrega semàntica: la solidaritat. No vull pas dir que no sigui pertinent parlar de solidaritat, però no comporta la càrrega de significat que té la compassió, sobretot si la referim als qui sofreixen, en general, i de manera especial als malalts. Tenir compassió és considerat, sovint, com un tracte de llàstima, menyspreu o desconsideració envers aquells als qui l’apliquem, quan en realitat el seu sentit originari no té res a veure amb això.

Llegeix més:SOBRE LA COMPASSIÓ
Write comment (0 Comments)

SENTIT DE LA MORT

Malgrat saber que la mort és esperada, sempre ens sorprèn. La mort no és estalviada a ningú, com bé diu l’adagi llatí Nemini parco, que trobem anunciat, entre altres llocs, a la placeta de la vila de Verges, on es representa cada any la dansa de la mort en la processó del Dijous Sant. Realitat universal i ineludible, la mort és l’única cosa segura que tenim mentre vivim, encara que sembli una paradoxa. Tots els homes de tots els temps han retut culte a la mort i li han buscat un sentit. I tanmateix, sovint no sabem què hem de dir quan arriba la mort. Ens deixa en un profund silenci.

Llegeix més:SENTIT DE LA MORT
Write comment (0 Comments)