EL FESTÍN DE BABETTE
La pel.lícula El festín de Babette pot ser considerada un clàssic del cinema, entenent per clàssic tota obra que té un valor permanent, es tracti de literaruta, teatre, cinema, escultura, pintura o ciència. Com tota obra d’art, no té una lectura canònica, sinó que pot ser objecte de diverses interpretacions que es complementen. El filòsof Josep Ma. Esquirol diu que tota filosofia, a l’igual que tota peça musical, té una clau interpretativa. També la té El festín de Babette. I si bé és veritat que totes les lectures són legítimes, la més suggerent és la clau teològica o religiosa.
El director de la pel.lícula iuxtaposa dos tipus d’espiritualitat: la que es deriva de les persones bones que fan obres de caritat (representada per les dues filles del pastor) i la que es deriva de les persones que estimen i es donen a si mateixes (representada per Babette i el seu pare). No és cap casualitat que el tipus d’espiritualitat que representa la donació total estigui personificada en un artista, que és aquell que es dóna totalment en el seu art, a diferència d’aquells que donen coses.
Comments powered by CComment