LEVIATAN (2014)
Leviatan és un monstre marí que “No té parió sobre la terra”, tal com diu el llibre de Job. Thomas Hobbes, al segle XVII, es va servir d’aquest símbol mitològic per caracteritzar la seva filosofia política: l’Estat com un “Leviatan mortal” que detenta tot el poder. El director rus Andrey Zvyagintsev ens ofereix un excel.lent relat tràgic que engloba ambdues figures: un Estat totpoderós que engoleix aquells que s’hi oposen.
LA VIDA DE PI
Basada en la novel.la homònima de l’autor canadenc Yann Martel i dirigida per Ang Lee, La vida de Pi narra l’experiència espiritual del protagonista, que és l’experiència existencial de tot ésser humà que té inquietuds. Tal com deia Sòcrates, una vida humana sense inquietuds no val la pena ser viscuda.
LA VIDA DELS ALTRES (2006)
La vida dels altres està considerada, segons Filmaffinity, entre les millors pel.lícules de la història del cinema i ha obtingut un ampli reconeixement internacional, com ho demostren els nombrosos premis que li han concedit. Al llarg de tot el film la por és omnipresent, una por kafkiana en un Estat opac i absurd que corre per tots els estaments socials des del més baix al més alt: por de perdre els petits avantatges que t’ha proporcionat el totpoderós Estat, por d’acabar a les masmorres de la Stasi, por de la degradació funcionarial per no complir les ordres o encàrrecs dels caps superiors, por dels rivals polítics. I tot això embolcallat per un control constant, tant de la vida privada com pública: en un sistema de poder totalitari, no hi ha res privat.
EL SILENCI ETERN
El periodista Josep Martí Blanch elogiava no fa massa, des de les pàgines d’aquest marteix diari, la bellesa dels cementiris nordamericans: espais molt ben cuidats que conviden a visitar-los. El nostre sistema de ninxos no els fa, potser, tan atractius, però aquí també molts cementiris mereixen ser visitats, sobretot per Tots Sants, quan molta gent ha anat a portar flors als seus difunts i ha recitat una pregària per a ells. Sigui com sigui, la visita als cementiris hauria de ser no només motiu de gaudi estètic, sinó també de reflexió. Allà hi descansen en pau aquells que ens han precedit, i no és pas per casualitat que el terme alemany per designar el cementiri sigui Friedhof (habitacle de la pau). Els cementiris són l’estança dels morts i, tanmateix, estan plens de vida.
GATTACA
Gattaca és la tercera projecció de cine-fòrum que es va fer al Casal de Tor. Les dues anteriors havien estat El festín de Babette i Le Havre. L’assistència total està al voltant de la quarantena de persones, si bé no han estat sempre les mateixes. Vull destacar, en aquesta projecció, la presència de quatre joveníssims espectadors. Aplaudeixo aquesta iniciativa perquè és la manera de fer estimar el cinema de qualitat als infants i joves que, d’aquesta manera, poden adquirir criteri per després saber discernir quines pel.lícules val la pena visionar i quines no. També agraeixo els suggeriments que en Jaume Riu, la Irene Vallvé i en Jordi Margarit m’han fet arribar.