Main menu


L’evangeli del segon diumenge de Pasqua ens presenta el relat de l’aparició de Jesús als deixebles, que es trobaven reunits en diumenge, com ens diu l’evangelista Joan. Les aparicions del ressuscitat sempre tenen lloc en el marc de la comunitat cristiana reunida, mai fora d’ella. No tenen com a objectiu “demostrar” al món la seva nova realitat, sinó confirmar la fe de la comunitat. Jesús, continua l’evangelista, els mostrà les mans i el costat, per donar a entendre que el Jesús ressuscitat és el mateix que el crucificat, no un altre.

Hi ha, en efecte, una identitat entre l’abans i el després de la resurrecció. Però resulta que un dels dotze, Tomàs, no es trobava amb ells quan va venir el Senyor. Tomàs representa els dubtes i les dificultats d’aquells que no eren allà en el moment històric en què va viure Jesús; els podem anomenar cristians de segona generació. Alguns d’aquests cristians es consideraven en desavantatge respecte als cristians de primera generació, que sí que havien tingut el “privilegi” de viure amb el Jesús històric i que, per tant, creure en Ell els hauria resultat més fàcil. Segurament que molts d’aquests cristians de segona generació pensaven que si ells haguessin tingut la sort de conèixer històricament Jesús, com els cristians de la primera generació, haurien cregut en Ell amb més facilitat o no haurien tingut els dubtes i les dificultats que ara els envahien.
La resposta de l’evangelista es troba en la frase final del relat: “Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. L’important no és haver tingut l’experiència del Jesús històric, diu l’evangelista Joan, sinó que l’important és creure en el ressuscitat. Molts van viure amb el Jesús històric i no per això van creure en ell, perquè la revelació de Déu de la que va ser portador Jesús no és de l’ordre de les evidències, sinó de l’ordre de la fe. Si fos de l’ordre de les evidències, la fe no seria necessària, a la vegada que anul.laria la nostra llibertat. L’ordre de la fe és un ordre diferent al de la demostració o la prova. És de l’ordre d’allò que no es veu, que no és evident, com el pintor que pintava quadres invisibles en la novel.la Lección de alemán de Siegfried Lenz. Com es poden pintar quadres invisibles? No és que els quadres siguin invisibles, sinó que allò important del quadre no és allò que es veu, sinó allò que no es veu. Igualment passa amb el Jesús històric i la fe en el Jesús ressuscitat. L’important no és haver compartit la seva experiència històrica, sinó la fe en la seva resurrecció.
Tots nosaltres som cristians de segona generació. Tots creiem sobre la base dels testimonis que ens han transmès l’experiència de Jesucrist ressuscitat. I no estem, de cap manera, en situació de desavantatge en
relació als cristians de primera generació, perquè tampoc per a ells la fe en Jesús ressuscitat no fou una qüestió d’evidència. L’evidència històrica de Jesús de Natzaret no porta, per si sola, a la fe en el ressuscitat. Com tampoc la fe en el ressuscitat no pot obviar l’existència del Jesús històric. Els cristians de primera generació són testimonis del ressuscitat. No ens transmeten un fet, sinó una experiència. I aquesta experiència és la base de la nostra fe. Sense aquesta transmissió, la fe no hagués arribat fins a nosaltres, car la fe ve de la paraula transmesa (fides ex auditu). El seu testimoniatge ha arribat fins a nosaltres, i nosaltres tenim la tasca, a la vegada, de transmetre-la a les generacions futures. Aquesta és la nostra missió, com ho fou la dels primers deixebles.

 

 

 

Josep Hereu

Comments powered by CComment