Main menu

Amb aquest títol va aparèixer editada l’any 2019 – per primera vegada en castellà – l’obra que Tolstói havia escrit en rus ara fa més de cent anys, i publicada l’any 1911, uns mesos després de la seva mort a l’estació de tren d’Astápovo. El camino de la vida ja havia estat traduïda a l’anglès l’any 1919 – The Pathway of Life: Teaching Love and Wisdom –, al francès l’any 2012 – La Pensée de l’Humanité –, i a l’italià l’any 2010 – Il cammino della seggezza.


Pels lectors avesats a llegir Tolstói cal advertir que no es tracta d’una obra narrativa com Ana Karénina o Guera i Pau. El camino de la vida és una antologia de pensaments que procedeixen de fonts molt diverses que Tolstói s’apropia i reformula. Ell mateix ho diu en el petit pròleg que introdueix l’obra: “els pensaments aquí reunits pertanyen als més diversos autors, començant per l’escriptura brahmi, la confucionista i la budista, fins als Evangelis, les epístoles i a molts pensadors tan antics com moderns. La majoria d’aquests pensaments, tant en la seva traducció com en la seva reconstrucció, han sofert una modificació tan gran que em resulta incòmode calçar-los amb la signatura dels seus autors. Els millors d’aquests pensaments anònims no són meus, sinó dels savis més grans del món”. Tolstoi no només modificava els pensaments aliens, sinó que també modificava els propis, diu la seva traductora Selma Ancira, perquè en extreure del seu diari els pensaments que considerava apropiats per al seu nou llibre, Tolstói modificava alhora les seves pròpies reflexions.
Tolstoi considerava que l’home només pot portar una vida de bé si sap el que ha de fer i el que no ha de fer. I per saber-ho, ha d’entendre el que és ell mateix i el que és el món en el qual viu. Això és justament el que han ensenyat al llarg de tots els temps els homes més savis i més bons de tots els pobles. Tots els ensenyaments d’aquests savis, diu Tolstói, coindiceixen entre sí en allò principal, i coincideixen també en allò que a cada ésser humà li diuen la seva raó i la seva consciència.
El camino de la vida, explica Selma Ancira a la introducció, és la culminació d’una idea que va acompanyar Tolstói durant molts anys: reunir els pensaments dels gans savis. En aquest llibre, que Tolstói considerava l’expressió més completa del seu pensament religiós i moral, queda clara la seva recerca personal i la seva necessitat imperiosa de despertar l’ésser humà per a què comenci a portar una vida de bé. A diferència de les dues obres anteriors que tenen un caire semblant – Pensamientos de hombres
sabios para cada día y Círculo de lectura –, i que estan organitzades per mesos i dies, El camino de la vida està dividit en 31 capítols, i cada capítol està dedicat a un tema transcendental: la fe, l’amor, l’ànima, la luxúria, la violència, el càstig, la mort... Els capítols estan dividits en incisos i els pensaments es van encadenant l’un amb l’altre de manera que el lector es pugui anar endinsant de manera fluïda i harmònica en el tema proposat.
A Tolstoi li hagués agradat que aquesta obra s’arribés a convertir en un llibre de capçalera de milions de lectors i que tingués una influència benèfica en el destí del món. No anava errat Tolstói en el seu objectiu, doncs es tracta d’un llibre en el que gent molt diversa s’hi pot sentir còmode i hi pot trobar elements de reflexió. A més, el llibre tampoc no requereix una lectura seguida, sinó que es pot llegir alternant els diferents capítols, encara que la idea de Tolstoi, seguint Selma Ancira, era que el lector llegís un capítol per día i que la lectura del llibre es perllongués durant un mes. Però, per damunt de tot, El camino de la vida és un llibre que hom no acaba mai de llegir, no pas perquè materialment no l’acabi, sinó perquè a cada relectura hi pot trobar coses noves. No hi ha cap text dels que ens proposa Tolstói que deixi el lector indiferent, sinó que tots són una invitació a la reflexió. Es tracta, sens dubte, d’una bona guia per il.luminar el camí de la vida de qualsevol persona.

 

 

 

Josep Hereu

Comments powered by CComment