Main menu

Incerta Glòria és el títol – manllevat a Shakespeare – de la novel.la que Joan Sales va dedicar a la guerra civil del nostre país. Un títol que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl.lic, també al que té lloc a Ucraïna. Ja s’ha parlat molt d’aquesta guerra i se n’han analitzat les causes. Per descomptat, les perspectives són múltiples, i segurament que totes tenen la seva importància.

Però hi ha una perspectiva que ha estat escassament mencionada, si és que ho ha estat, i potser sigui digna de ser tinguda en compte: em refereixo al paper que pugui haver-hi jugat la religió – no de manera explícita – en el conflicte.
Vagi per endavant la condemna sense pal.liatius de tota guerra i d’aquesta en concret; però el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo. És cert que la religió ha deixat de formar part de la cosmovisió de l’home modern i contemporani, però és un error no tenir-la en compte a l’hora d’explicar i intentar comprendre determinats conflictes sociopolítics de la realitat europea. Conflictes com el terrorisme d’Irlanda del Nord o la guerra dels Balcans no s’entenen sense tenir en compte la religió. Pot ser que també a la guerra d’Ucraïna la religió no hi sigui del tot aliena.
Europa s’ha construït històricament al voltant de la religió fins a l’època moderna. Més concretament, al voltant del cristianisme. De manera que les divisions del cristianisme s’han convertit simultàniament en divisions socials i polítiques. No és possible il.lustrar aquí totes aquestes divisions, però sí fer referència a la que afecta a Ucraïna i Rússia. Amdues són de religió cristiana ortodoxa, però a Ucraïna hi ha una part important de la població que són catòlics, encara que segueixen el ritus ortodox; per tant, d’obediència romana. Bona part de la població ucraïnesa, per motius socioreligiosos, encara que sigui eslava, no és afí a Moscú, sinó a Roma. Això explica també que els desplaçats ucraïnesos per causa d’aquesta guerra hagin estat tan ben acollits a Polònia, país catòlic.
D’una banda, Rússia és Europa; però d’altra banda Rússia encarna allò contra el qual Europa ha lluitat sempre: la teocràcia i el despotisme. Al règim tsarista el va succeir el totalitarisme comunista i ara el despotisme de Putin. Ucraïna, i Occident, han comès errors polítics, però Europa no pot renunciar a allò que ha constituït la seva història bimil.lenària: la defensa de la llibertat enfront de la tirania i el desporisme. No és un al.legat en favor de
la guerra, sinó de la negociació. La glòria de la victòria és incerta; només la glòria de la pau és duradora.

 

 

 

Josep Hereu

Comments powered by CComment