Main menu

En data recent, l’abat de Montserrat ha demanat perdó de manera pública i solemne pels casos d’abusos sexuals de dos coreligionaris seus, un dels quals ja és difunt i l’altre va abandonar el monestir. Encara que sigui empès per les circumstàncies, és un acte que l’honora, perquè representa assumir una responsabilitat que li pertoca com a coreligionari dels perpetradors.

Tot i que no sigui homologable, el president d’Alemanya també ha demanat perdó públicament, en la seva recent visita a Polònia, per les atrocitats que va cometre la seva nació durant la Segona Guerra Mundial, tal com ho havia fet en el seu dia el canceller Willy Brandt agenollant-se davant el monument del gueto de Varsòvia. Certament que el reconeixement dels fets i la súplica de perdó no anul.la el passat, però s’assumeix la responsabilitat dels fets, es reconforta moralment a les víctimes i es mostra el propòsit de no reincidir. Això, per descomptat, no garanteix que el en futur es puguin produir altres casos d’abusos, però com a mínim es despleguen mecanismes per dificultar-ho i evitar-ho.
Segurament que no han sortit a la llum tots els casos d’abusos sexuals que s’han produït en el passat, encara que darrerament se n’hagin destapat diversos que afecten a membres d’institucions religioses que han atret l’atenció dels mitjans informatius, alguns dels quals han actuat amb una certa hipocresia. La tasca dels mitjans és informar i, de fet, és el que fan. La informació, però, no només descobreix allò que està amagat, sinó que, tot descobrint, de vegades encobreix. Sembla una contradicció, però no ho és. Un exemple històricament rellevant il.lustrarà aquesta afirmació. Quan Nikita Kruschev va denunciar els crims de Stalin en el XXè Congrés del PCUS l’any 1956, desvelava una veritat de manera oficial, però aquest desvelament li servia al mateix temps per mantenir encoberts els seus propis crims i els dels seus col.legues. Posant el focus sobre Stalin, els crims de Kruschev passaven desapercebuts.
Diversos mitjans informatius han donat a conèixer a l’opinió pública, en els darrers temps, casos d’abusos sexuals per part de membres d’institucions religioses que formen part de l’Església catòlica. Sense negar les evidències, aquesta informació és una informació que pot desinformar. No pas perquè els mitjans de comunicació hagin dit cap falsetat o hagin mentit, sinó perquè no han dit tota la veritat, o han dit una veritat a mitges. És molt pitjor una mitja veritat que una falsetat. Perquè una mitja veritat és molt més difícil de destruir que una mentida. És per això que és una actitud hipòcrita, perquè posant el focus sobre els abusos sexuals per part de
membres de l’Església catòlica – que representen el 17% del total segons el president de la Conferència Episcopal Espanyola – s’encobreixen els altres sense dir cap mentida. Aquesta és la hipocresia.
Un fragment de l’evangeli de sant Joan il.lustra a la perfecció en què consisteix aquest tipus d’hipocresia. Diu el text de l’evangelista Joan que “Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar – a Jesús – una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa cometent adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es posà dret i els digué: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es va tornar a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: Dona, on son? Ningú no t’ha condemnat? Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jo tampoc no et condemno, i d’ara endavant no pequis més”. Fins aquí el text. No és que Jesús estés a favor de l’adulteri, sinó que desenmascarava la hipocresia dels denunciants.
No es tracta de demonitzar la tasca informativa, ni d’escapolir-se de cap responsabilitat, sinó de posar en evidència la hipocresia subliminal que de vegades conté la informació. No es tracta d’amagar res, sinó d’informar sense encobrir. Focalitzar la informació sobre un punt sense fer menció de la resta pot significar encobrir. Quin interès tenen els mitjans – i els poders que els sostenen – en aquesta desinformació? Potser la mateixa que tenien els mestres de la Llei i els fariseus; o la que tenia Kruschev en informar sobre els crims de Stalin: denunciant els altres, encobreixo altres coses. Aquesta és la hipocresia més perversa. Tal com es diu en un altre lloc de l’Evangeli: “Qui tingui orelles per escoltar, que escolti”.

 

 

 

Josep Hereu

Comments powered by CComment