Main menu

El filòsof alemany Karl Löwith va publicar, a mitjans del segle XX, De Hegel a Nietzsche, una obra que té dues parts amb títols molt eloqüents: “Karl Marx, la destrucció del capitalisme burgès” i “Sören Kierkegaard, la destrucció del cristianisme burgès”. Manllevo a Karl Löwitz aquesta expressió per referir-me a la destrucció isntitucional de l’humanisme que s’està duent a terme, des de fa temps, en les nostres societats occidentals.


Des de diferents àmbits – mitjans de comunicació, activitats culturals, propaganda institucional, programes educatius – s’està destruint el llegat cultural d’Occident. Allò que ha constituït l’herència més preuada de la humanitat està sent objecte de demolició intencionada per part de les institucions, amb cobertura legal inclosa. Es pot fer alguna cosa per revertir aquesta situació? Cal reconèixer que és difícil anar a contra-corrent; potser l’únic que es pot fer és desemmascarar la fal.làcia de la proposta.
Alló que constitueix l’herència cultural d’Occident té les seves arrels en el judeocristianisme i la cultura grega. La seva divisa màxima consisteix a dir que l’home és “la meravella més gran”, com deia Sòfocles, o la “imatge i semblança de Déu”, com diu la Bíblia. L’ésser humà ha perdut aquesta situació de privilegi i ha passat a regir-se per les mateixes regles que la resta de la naturalesa. Aquesta és la nova religió de la humanitat: una naturalesa “divinitzada” que ha exclòs els valors propis de la condició humana. No hi ha jerarquies en la naturalesa, ni escales de valors: Dir que tot té un valor equivalent és el mateix que dir que no hi ha res que en tingui. Aquesta actitud es tradueix, per exemple, en iuxtaposar informacions sobre els morts d’una guerra al costat d’un maltractament animal; a considerar drets legals l’avortament o el canvi de gènere; a produir sèries televisives destinades a destruir les formes tradicionals de convivència; a implementar programes educatius sobre informació sexual que no són res d’altre que adoctrinament; o a abanderar la causa de determinats col.lectius en nom del país.
Si el problema del segle XIX per a la religió era l’ateisme, avui el problema és la destrucció de la humanitat de l’home en nom de la nova religió de la naturalesa. Aquesta nova religió de la naturalesa ha de destruir el llegat judeocristià perquè està en clara contradicció amb el seu relativisme congènit i el seu hedonisme imperant. No s’adona, tanmateix, que el que està duent a terme és la destrucció de l’home – eliminant la seva individualitat inalienable –, no pas el seu alliberament. Els defensors
d’aquesta nova religió haurien de tenir present que el seu “panteisme naturalista” ha estat la base dels totalitarismes, on l’individu no compta, només el tot.

 

 

 

Josep Hereu

Comments powered by CComment