Des de sempre la humanitat ha donat importància a l’educació. No em proposo, tanmateix, de fer un seguiment de les teories més importants que hi ha hagut al llarg de la història, ni tan sols de la història recent, sinó de reflexionar sobre el contingut del que significa educar.
Llegeix més:EDUCARDostoievski és un dels novel.listes més gran de tots els temps i un autor de referència permanent. Les seves obres reflecteixen les contradiccions i les grandeses de la condició humana, que foren també les de la seva pròpia existència. Així ho fa palès Nikolái Strájov, biògraf de Dostoievski, per a qui els personatges de les seves novel.les se li assemblen tant que els considera autojustificacions i “demostren que en un mateix individu poden coexistir la noblesa i tot tipus de baixesa”.
Llegeix més:DOSTOIEVSKILa persistent pandèmia ha obligat les autoritats sanitàries a restringir la mobilitat de les persones per protegir el dret a la salut de la col.lectivitat. Aquesta decisió ha comportat que els ciutadans veiessin retallats alguns drets considerats fonamentals per tal de controlar la transmissió de les infeccions i tallar les cadenes de contagi.
Llegeix més:DEURES I DRETSDante Alighieri, de qui celebrem aquest any el setè centenari de la seva mort, és un dels grans poetes que ha donat la historia de la humanitat. La Divina Comedia ha de ser considerada com una de les obres mestres de la literatura universal, al costat d’altres no menys importants com la Ilíada i l’Odissea d’Homer, el Faust de Goethe, el Quixot de Cervantes, l’Ulisses de Joyce, Els miserables de Victor Hugo, Crim i Càstig de Dostoievski, Anna Karenina i Guerra i Pau de Tolstoi o qualsevol de les tragèdies de Shakespeare, per mencionar-ne només algunes de les més conegudes.
Llegeix més:EN EL SETÈ CENTENARI DE LA MORT DE DANTE (1265-1321)El filòsof francès Michel Henry va publicar fa temps un assaig que porta per títol La barbàrie. El llibre parteix de la constatació paradoxal que la nostra època es caracteritza per un desenvolupament sense precedents del saber que va aparellat amb l’esfondrament de la cultura. Per primera vegada en la història saber i cultura divergeixen, fins al punt que el triomf del primer comporta la desaparició de la segona. Com és possible, hom es pregunta, que el saber comporti la desaparició de la cultura?
Llegeix més:CULTURA I BARBÀRIE