Diàleg és un concepte massa sovint utilitzat de manera impròpia – com passa també amb molts d’altres –, que acaba per no significar res. L’etimología del terme ens indica quin és el seu sentit primigeni: dia-lógos, “a través de la paraula”. Ja d’entrada, l’estructura del diàleg és dual: necessita sempre, almenys, dos interlocutors. Però no és suficient que hi hagi dos interlocutors per a què tingui lloc el diàleg; cal, a més, que aquests dos interlocutors s’escoltin, doncs no hi ha diàleg sense “esolta”. I escoltar no vol dir únicament estar callat mentre l’altre parla, sinó admetre que l’altre té coses a dir-me.
Llegeix més:LA VERITAT DELS ALTRES“Al principi existia la paraula”, llegim en el pròleg de l’evangeli de sant Joan. La paraula és la primera realitat – no pas en sentit cronològic, perquè la paraula no té origen – sinó en el sentit de fonament. Fent una paràfrasi de Goethe quan diu que “Tot depèn de l’or, que en som de pobres”, podríem dir nosaltres que “Tot depèn de la paraula, que en som d’afortunats”. Car la paraula és la que fa que les coses siguin allò que són. La paraula ens desvela la seva essència i les manté en l’estat de coses. Això és el que Heidegger volia dir quan afirmava que la paraula era “la casa de l’ésser”.
Llegeix més:ELOGI DE LA PARAULAL’art sempre ha tingut una funció, encara que aquesta afirmació pugui semblar paradoxal. Les estàtues dels faraons egipcis tenien per funció, entre altres, d’informar sobre la seva vida o la seva mort. La mètrica dels versos d’Homer facilitava la recitació per part dels rapsodes, ja que la poesia permet recordar millor que la prosa.
Llegeix més:LA FUNCIÓ DE L’ARTEls lectors de La Vanguàrdia es troben cada dia amb un espai al final del diari – la contraportada – que recull l’entrevista amb algun personatge rellevant del món de la ciència, de la cultura, de la técnica, del teatre, del cinema, de la literatura, de la medicina o d’altres àmbits de la vida social i política, tant del nostre país com de l’àmbit internacional.
Llegeix més:DIÀLEG: LA FORÇA DE LA PARAULAEl filòsof alemany Karl Löwith va publicar, a mitjans del segle XX, De Hegel a Nietzsche, una obra que té dues parts amb títols molt eloqüents: “Karl Marx, la destrucció del capitalisme burgès” i “Sören Kierkegaard, la destrucció del cristianisme burgès”. Manllevo a Karl Löwitz aquesta expressió per referir-me a la destrucció isntitucional de l’humanisme que s’està duent a terme, des de fa temps, en les nostres societats occidentals.
Llegeix més:LA DESTRUCCIÓ INSTITUCIONAL DE L’HUMANISME