Main menu

L’art sempre ha tingut una funció, encara que aquesta afirmació pugui semblar paradoxal. Les estàtues dels faraons egipcis tenien per funció, entre altres, d’informar sobre la seva vida o la seva mort. La mètrica dels versos d’Homer facilitava la recitació per part dels rapsodes, ja que la poesia permet recordar millor que la prosa.

Els retaules medievals estaven pensats per il.lustrar els feligresos sobre la vida de Jesús a una població que majoritàriament no sabia ni llegir ni escriure. El barroc és un art fastuós que té per funció estimular els sentiments dels fidels; per això utilitza formes molt exagerades i ampul·loses. De fet, el barroc és la rèplica catòlica al pietisme protestant, un moviment que no és gaire conegut en els nostres ambients culturals i religiosos i que va tenir molta importància perquè va estimular els sentiments dels fidels enfront de la rigidesa de les ortodòxies protestants, i va tenir un paper molt actiu en la configuració de la consciència moderna sobretot a Alemanya.
La funcionalitat també ha estat sempre present en l’arquitectura, com va mostrar l’historiador Georges Duby presentant la història de l’època medieval – Le temps des cathédrales – des de tres models d’edificis: el monestir, la catedral, el palau; tot té una funció en el disseny i la disposició dels elements arquitectònics. Com la té en l’arquitectura religiosa del prestigiós arquitecte Le Corbusier: l’església de La Tourette, prop de Lió, que no és la seva obra més famosa, va fer dir a una arquitecta francesa que no pensava entrar-hi mai més per por de perdre l’emocio i la bellesa de l’impacte inicial.
Els exemples es podrien multiplicar. Amb tot, la funció principal de l’art és donar a pensar. L’art ens porta sempre més enllà de les simples formes estètiques. Per això Miró pintava quadres sense formes; fins i tot a un d’ells li va posar per títol “Temple”, perquè Miró considerava que l’actitud de l’observador davant l’obra d’art havia de ser com si es trobés en un temple: res no l’havia de distreure de l’essencial. El pintor alemany Emil Nolde deia que pintava “quadres invisibles”: Com es poden pintar quadres invisibles?, li preguntaven. Perquè en els meus quadres, responia Nolde, el més important és allò que no es veu. Com en tota obra d’art: el més important és el que no es veu.
Per això cal conservar i mantenir el llegat artístic, perquè ens dóna a pensar, i això és el que ens fa humans. D’aquí la rellevància de Catalonia sacra en la seva tasca de conservar i mantenir l’art religiós a Catalunya.

 

 

 

Josep Hereu

Comments powered by CComment