Els lectors de La Vanguàrdia es troben cada dia amb un espai al final del diari – la contraportada – que recull l’entrevista amb algun personatge rellevant del món de la ciència, de la cultura, de la técnica, del teatre, del cinema, de la literatura, de la medicina o d’altres àmbits de la vida social i política, tant del nostre país com de l’àmbit internacional.
Llegeix més:DIÀLEG: LA FORÇA DE LA PARAULAEl filòsof alemany Karl Löwith va publicar, a mitjans del segle XX, De Hegel a Nietzsche, una obra que té dues parts amb títols molt eloqüents: “Karl Marx, la destrucció del capitalisme burgès” i “Sören Kierkegaard, la destrucció del cristianisme burgès”. Manllevo a Karl Löwitz aquesta expressió per referir-me a la destrucció isntitucional de l’humanisme que s’està duent a terme, des de fa temps, en les nostres societats occidentals.
Llegeix més:LA DESTRUCCIÓ INSTITUCIONAL DE L’HUMANISMEIncerta Glòria és el títol – manllevat a Shakespeare – de la novel.la que Joan Sales va dedicar a la guerra civil del nostre país. Un títol que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl.lic, també al que té lloc a Ucraïna. Ja s’ha parlat molt d’aquesta guerra i se n’han analitzat les causes. Per descomptat, les perspectives són múltiples, i segurament que totes tenen la seva importància.
Llegeix més:INCERTA GLÒRIAEn data recent, l’abat de Montserrat ha demanat perdó de manera pública i solemne pels casos d’abusos sexuals de dos coreligionaris seus, un dels quals ja és difunt i l’altre va abandonar el monestir. Encara que sigui empès per les circumstàncies, és un acte que l’honora, perquè representa assumir una responsabilitat que li pertoca com a coreligionari dels perpetradors.
Llegeix més:HIPOCRESIALes converses intranscendents revelen, de vegades, qüestions molt rellevants. Així va succeir en una conversa tinguda en sortir de l’Església després de la celebració de la missa dominical entre un feligrès i el capellà, que aquell dia havia vingut a substituir el rector del poble. “Sembla que els capellans s’extingeixin”, va dir el feligrès. A la qual cosa va respondre el capellà: “No sé què s’acabarà abans, si els capellans o la gent que va a missa”. En aquestes dues frases hi ha continguda la situació actual de la pràctica religiosa.
Llegeix més:FUTUR DE LA RELIGIÓ