Main menu

DE SANTA SOFIA A LA SAGRADA FAMILIA

Santa Sofia i la Sagrada Família són dues joies arquitectòniques, temples erigits per retre culte a Déu. Kemal Atatürk, fundador de la Turquia moderna com un estat laic, va decretar que Santa Sofia fos un museu i no una basílica ni una mesquita. Recep Tayyip Erdogan ha canviat el seu estatus i l’ha convertida en mesquita, tot i que oberta a les persones que la vulguin visitar. Turquia, que continua sent “oficialment” un estat laic, ha deixat de ser-ho de facto, i “el somni d’una Turquia buidada de cristians però occidental”, com deia Jordi Joan Baños, “ha rebut un bany de realitat”.

Llegeix més:DE SANTA SOFIA A LA SAGRADA FAMILIA
Write comment (0 Comments)

NADAL: LA NATURA I LA HISTÒRIA

La festa de Nadal torna com cada any seguint el cicle de la naturalesa que ens marca el calendari: el solstici d’hivern. Els cicles de la naturalesa representen “l’etern retorn del mateix”, per utilitzar l’expressió de Nietzsche, que s’imposen de manera inexorable. La naturalesa, però, no és l’única figura de l’etern retorn; n’hi ha una altra que no es refereix a la naturalesa sinó a la història: es tracta de la memòria, “el present del passat” com deia sant Agustí. Heus aquí dues maneres de retorn del passat: una, la naturalesa, que retorna sense que nosaltres hi intervinguem; l’altra, la memòria, que requereix la nostra col.laboració.

Llegeix més:NADAL: LA NATURA I LA HISTÒRIA
Write comment (0 Comments)

«L’UNIVERS DE DOSTOIEVSKI»

Amb aquest títol, Tamara Djermanovic ens ofereix una visió a l’abast de tothom de l’obra de Dostoievski, que «ha baixat a les profunditats de l’ànima humana i ha descrit els cels i els abismes que s’hi troben». Som nosaltres, segons Dostoievski, els qui en darrer terme tenim la llibertat de decidir com serà la nostra existència, la qual cosa fa que valgui la pena viure la vida, malgrat les seves contradiccions. Una d’aquestes contradiccions és la irracionalitat humana. L’home del subsòl ―alter ego de l’autor― aixeca la veu contra el racionalisme científic i el positivisme.

Llegeix més:«L’UNIVERS DE DOSTOIEVSKI»
Write comment (0 Comments)

LA VERITAT DELS ALTRES

Diàleg és un concepte massa sovint utilitzat de manera impròpia – com passa també amb molts d’altres –, que acaba per no significar res. L’etimología del terme ens indica quin és el seu sentit primigeni: dia-lógos, “a través de la paraula”. Ja d’entrada, l’estructura del diàleg és dual: necessita sempre, almenys, dos interlocutors. Però no és suficient que hi hagi dos interlocutors per a què tingui lloc el diàleg; cal, a més, que aquests dos interlocutors s’escoltin, doncs no hi ha diàleg sense “esolta”. I escoltar no vol dir únicament estar callat mentre l’altre parla, sinó admetre que l’altre té coses a dir-me.

Llegeix més:LA VERITAT DELS ALTRES
Write comment (0 Comments)

ELOGI DE LA PARAULA

“Al principi existia la paraula”, llegim en el pròleg de l’evangeli de sant Joan. La paraula és la primera realitat – no pas en sentit cronològic, perquè la paraula no té origen – sinó en el sentit de fonament. Fent una paràfrasi de Goethe quan diu que “Tot depèn de l’or, que en som de pobres”, podríem dir nosaltres que “Tot depèn de la paraula, que en som d’afortunats”. Car la paraula és la que fa que les coses siguin allò que són. La paraula ens desvela la seva essència i les manté en l’estat de coses. Això és el que Heidegger volia dir quan afirmava que la paraula era “la casa de l’ésser”.

Llegeix més:ELOGI DE LA PARAULA
Write comment (0 Comments)