Main menu

BENET XVI


Passat ja un temps prudencial i sense urgències periodístiques, considero d’interès proposar una valoració amb més perspectiva de la figura del Papa emèrit. Em vull referir de manera especial a la columna publicada en aquest diari per Josep Maria Ruiz Simon el 17 de gener de 2023 amb el títol A l’ombra de Toynbee, en el qual l’autor fa referència a un escrit de Benet XVI - Sin raíces. Europa, relativismo, cristianismo, islam - en el que el Papa emèrit proposava, inspirant-se en l’historiador Arnold Toynbee, que els cristians “havien de veure’s a si mateixos com una minoria creativa i ajudar Europa a recuperar el millor de la seva herència”. La proposta - que al final va fracassar - que el preàmbul de la Constitucio Europea mencionés les arrels cristianes d’Europa era una disputa, diu Ruiz Simón, sobre el paper que havia d’interpretar la religió en la política europea i sobre si el seu reconeixemenrt com a part essencial de la identitat històrica d’Europa podia donar ales a certes pretensions eclesiàstiques de tutelar la concordança entre la interpretació dels drets dels ciutadans europeus i uns “valors de la UE” predefinits com a cristians.
Josep Maria Ruiz Simon, com gairebé sempre, veu encertadament el nucli del problema, però en el cas present crec que la seva anàlisi es queda en la superfície. La rellevància de la figura de Benet XVI no es pot limitar a dir, com fa Ruiz Simón, que l’extrema dreta ultraconservadora vol posar la qüestió de la identitat al centre del debat polític i convertir la religió en el nucli d’aquesta identitat, encara que tingui bona part de raó en el que diu; dit amb altres paraules, Ratzinger no era l’ideòleg de l’extrema dreta ultraconservadora. Benet XVI fou una de les ments més lúcides del nostre món contemporani. Proclamava un pensament crític envers la cultura contemporània, cosa que desagradava a molts. Potser per això va ser qualificat de Papa conservador, qualificatiu que sol tenir una connatació pejorativa quan, en realitat, un conservador es caracteritza per conservar la tradició, és a dir, allò que ens ha estat transmès. Una de les idees bàsiques de Benet XVI era la progressiva desaparició dels valors cristians en la nostra civilitació europea i occidental. No es tractava tant d’una lluita contra la secularització com de la pèrdua d’una tradició que empobreix l’home. Abandonar els valors de la cultura cristiana significa pèrdua d’humanitat. Per això insistia que Europa preservés les seves arrels cristianes, perquè aquesta herència forma part de la seva identitat així com de la identitat de la condició humana.
La cultura contemporània, denominada per Benet XVI cultura del relativisme - i que jo anomeno simplement decadència - era refractària a
acceptar aquesta crítica perquè posava en qüestió el seu hedonisme imperant i la seva negació de qualsevol jerarquia de valors. Quan no hi ha cap jerarquia de valors vol dir que tot val igual, que és el mateix que dir que res no val. Un diagnòstic que no està gens allunyat del que deia Nietzsche en el famòs paràgraf 125 de La gaia ciència que porta per títol “Déu ha mort”, un cant desesperat i agònic sobre el que comporta la mort de Déu com pocs han assenyalat.
Si el present no sempre ha sabut reconèixer el llegat del Papa emèrit, podem esperar que el futur sigui més complaent. Contràriament al que pensen molts, només es pot innovar des del coneixement de la tradició. Benet XVI, titllat de conservador, va sorprendre tothom quan va renunciar al pontificat. Feia més de sis-cents anys que cap pontífex no s’havia atrevit a trencar aquesta “tradició” en minúscula. Ratzinger va voler conservar la tradició en majúscules, però la seva lucidesa i intel.ligència no li va impedir de ser innovador en aquesta “tradició” menor.

 

 

 

Josep Hereu

Write comment (0 Comments)

BANALITAT DEL BÉ


Hannah Arendt va encunyar el concepte de banalitat del mal a propòsit del judici a Adolf Eichmann – responsable dels trasllats dels jueus d’arreu d’Europa als camps d’extermini nazis – a Jerusalem. Amb aquest concepte, àmpliament divulgat, Arendt volia mostrar que el terror nazi no va ser obra de persones diabòliques o especialment sinistres, sinó de gent absolutament corrent que es limitava a acatar ordres i a complir la seva tasca sense preguntar-se per la bondat o la maldat de les seves accions. Eichmann va encarnar com ningú aquesta banalitat, tot i que no fou l’únic; van ser molts els qui van seguir la seva conducta.

Llegeix més:BANALITAT DEL BÉ
Write comment (0 Comments)