SOBRE LA CREDULITAT I LA CREENÇA
El periodista Francesc-Marc Álvaro va publicar en aquest diari un interessant article que portava per títol “Els crèduls” (novembre de 2022). Es declarava sorprès per l’elevat grau de credulitat – facilitat exagerada a creure – en una població que se suposava informada i formada. Deia que els créduls són legió i apareixien en molts episodis de la nostra vida pública. La credulitat, deia Álvaro, s’expandeix com una substància dolça que construeix sospites que neixen de la intoxicació i el soroll. L’atractiu dels relats alternatius dels crèduls pot arribar a extrems delirants. La credulitat, concloia l’autor, consisteix en un acte de fe que es basa en la negació d’allò que és evident. Pel crèdul, l’argument que desmenteix el seu missatge no és més que la conspiració de l’altre.

 És paradoxal, certament, que la credulitat estigui tan estesa en una época que es defineix a si mateixa com a racional. I que afecta, encara que sembli estrany, no només a persones incultes sinó a persones amb formació i cultura, fins i tot a persones amb importants responsabilitats polítiques o socials. Potser sigui la credulitat una reacció a un excés de racionalitat que no satisfà l’existència de les persones i serveix d’escapador.

Clica aquí per descarregar al PDF complet