Main menu

S’ha aprovat recentment la llei que regula l’eutanàsia a l’Estat espanyol i a la qual ja s’hi ha acollit algunes persones. No parlaré d’aquesta llei, sinó d’una altra realitat a la que es veuen abocades determinades persones i que s’ha convertit en una pràctica relativament habitual en l’àmbit sanitari. Em refereixo al tractament que es dóna a alguns pacients per motiu de la seva edat, i que ja ha aparegut en alguns mitjans.


Existeix una pràctica no escrita, però relativament estesa en el sector mèdic, segons la qual als pacients d’edat avançada no cal practicar-los determinades proves o proporcionar-los determinats tractaments perquè, com que són grans, es considera una cosa innecessària que va en detriment d’altres pacients amb més probabilitats de sobreviure. Les persones grans ja no són útils a la societat, ja han fet el seu camí a la vida i, per tant, no cal dedicar a elles els mateixos esforços que amb altres tipus de pacients que sí que poden encara ser útils a la societat. Com si la dignitat de la persona depengués de l’edat, les capacitats mentals o manuals, la riquesa o la posició social.
Mai agraïrem prou a la medicina tot el que ha fet pel benestar de la humanitat, però la medicina, com tota activitat humana, es pot pervertir. En aquest cas, el que ha fet és renunciar a la seva finalitat, que no és altra que estar al servei de l’ésser humà. La medicina ha assimilat el plantejament de les ciències de la naturalesa consistent a considerar l’home com un element més en l’escala evolutiva, encara que sigui el més evolucionat. D’aquesta manera l’home queda desposseït d’aquella dignitat – cantada per Pico della Mirandola en la seva Oratio de hominis dignitate – que l’havia caracteritzat des de sempre.
La pèrdua de la dignitat humana obre la porta a pràctiques com les que s’estan donant. Si la vàlua de l’home es mesura pel seu rendiment o per la seva utilitat social, la seva dignitat queda eliminada i es pot fer amb ell el que es vulgui. L’argument dels metges que defensen que no val la pena esmerçar esforços en aquells que ja no són útils per causa de la seva edat no estan gaire lluny del que defensaven els jerarques i metges nazis que van posar en marxa l’operació “eutanàsia” – eufemísticament anomenada T4 –: eliminar aquelles persones no productives que eren una càrrega per la societat i per l’Estat i dedicar aquells recursos a d’altres finalitats més útils. Esclar que hi ha una diferència fonamental: els nazis les van eliminar directament – eutanàsia positiva – mentre que ara se’ls deixa morir
lentament – eutanàsia negativa –. Els principis que les inspiren, però, no són tan diferents.

 

 

 

Josep Hereu

Comments powered by CComment