Hannah Arendt va encunyar el concepte de banalitat del mal a propòsit del judici a Adolf Eichmann – responsable dels trasllats dels jueus d’arreu d’Europa als camps d’extermini nazis – a Jerusalem. Amb aquest concepte, àmpliament divulgat, Arendt volia mostrar que el terror nazi no va ser obra de persones diabòliques o especialment sinistres, sinó de gent absolutament corrent que es limitava a acatar ordres i a complir la seva tasca sense preguntar-se per la bondat o la maldat de les seves accions. Eichmann va encarnar com ningú aquesta banalitat, tot i que no fou l’únic; van ser molts els qui van seguir la seva conducta.