Main menu

CULTURA I BARBÀRIE

El filòsof francès Michel Henry va publicar fa temps un assaig que porta per títol La barbàrie. El llibre parteix de la constatació paradoxal que la nostra època es caracteritza per un desenvolupament sense precedents del saber que va aparellat amb l’esfondrament de la cultura. Per primera vegada en la història saber i cultura divergeixen, fins al punt que el triomf del primer comporta la desaparició de la segona. Com és possible, hom es pregunta, que el saber comporti la desaparició de la cultura?

Llegeix més:CULTURA I BARBÀRIE
Write comment (0 Comments)

CRISTIANS DE SEGONA GENERACIÓ


L’evangeli del segon diumenge de Pasqua ens presenta el relat de l’aparició de Jesús als deixebles, que es trobaven reunits en diumenge, com ens diu l’evangelista Joan. Les aparicions del ressuscitat sempre tenen lloc en el marc de la comunitat cristiana reunida, mai fora d’ella. No tenen com a objectiu “demostrar” al món la seva nova realitat, sinó confirmar la fe de la comunitat. Jesús, continua l’evangelista, els mostrà les mans i el costat, per donar a entendre que el Jesús ressuscitat és el mateix que el crucificat, no un altre.

Llegeix més:CRISTIANS DE SEGONA GENERACIÓ
Write comment (0 Comments)

COMUNIÓ EN LA PARAULA

Tant la setmana de pregària per a la unitat dels cristians com el dia dedicat a la Paraula instaurat pel Papa Francesc tenen motius de sobres per merèixer la nostra atenció.
Sovint s’ha mal interpretat el tema de la divisió dels cristians, pensant que, en els seus inicis, no existia cap divisió entre els ells sinó que hi havia una perfecta harmonia que s’hauria deteriorat amb el pas de la història. Res més lluny de la realitat.

Llegeix més:COMUNIÓ EN LA PARAULA
Write comment (0 Comments)

EL CINEMA ESPIRITUAL D’ANDRÉI TARKOVSKI

Sovint parlem de cinema espiritual quan ens referim a pel.lícules que tracten sobre temes específicament religiosos, però en canvi no som tan proclius a parlar-ne quan es tracta de pel.lícules que tenen una implícita – o clara – dimensió espiritual encara que aparentment no ho sembli. Hi ha moltes pel.lícules en la història del cinema que parlen directament de temes religiosos, però n’hi ha també moltes d’altres que encara que aparentment no en parlin, el que realitat plantegen són qüestions espirituals de primer ordre.

Llegeix més:EL CINEMA ESPIRITUAL D’ANDRÉI TARKOVSKI
Write comment (0 Comments)

“CENSURA” LAÏCISTA

D’ençà que fou reconeguda la llibertat d’expressió, el concepte de “censura” ha deixat de ser vigent, almenys oficialment. De fet, però, continua havent-hi tipus de censura “no oficials”. Un d’aquest tipus de censura és el que Lluís Duch anomenava “autocensura”: la censura que el mateix autor s’autoimposa. Un altre tipus de censura – “censura velada”, per utilitzar l’expressió de Jesús Montiel (La última rosa) – és la que afecta les creences religioses, no pas a causa de la laïcitat legítima de l’Estat i de la societat, sinó a causa del laïcisme militant que impregna tota la nostra cultura.

Llegeix més:“CENSURA” LAÏCISTA
Write comment (0 Comments)