La deshumanització de la ciència, que fou objecte de la crítica de Michel Henry en el seu assaig La barbàrie, també va estar present en el discurs que el papa Joan Pau II va pronunciar el 2 de juny de 1980 a la seu de la Unesco, a París. El discurs del papa Joan Pau II i l’assaig de Michel Henry coincideixen en un mateix objectiu: evitar que la barbàrie, causada per la mala pràctica de la ciència, s’apoderi de la cultura.

En el seu discurs, Joan Pau II parlava de la importància de la cultura i de l’educació com a elements fonamentals per al ple desenvolupament de l’home en totes les seves dimensions; de la dimensió fonamental de l’home – integralment considerat – que viu simultàniament en l’esfera dels valors materials i en la dels espirituals. El respecte als drets inalienables de la persona humana és el fonament de tot. Tota amenaça contra els drets de l’home, sigui en el marc dels seus béns espirituals o en el dels seus béns materials, va contra aquesta dimensió fonamental. Insistia sobretot en la dimensió moral de la cultura i de l’educació: l’educació de l’home, deia el papa, no es realitza només amb l’ajuda de les institucions o de mitjans materials, per excel.lents que siguin; el més important és l’home i la seva autoritat moral, que prové de la veritat dels seus principis i de la conformitat dels seus actes amb els seus principis.
No és fins a l´última part del seu discurs que Joan Pau II aborda explícitament el tema del treball científic. Després d’elogiar l’avenç del coneixement desinteressat de la veritat en el treball científic, manifesta la seva preocupació per totes aquelles finalitats no científiques que fan de la ciència un instrument per a aconseguir objectius que no tenen res a veure amb ella.
El futur del món i de l’home, sosté el papa, està amenaçat, radicalment amenaçat, malgrat les intencions certament nobles dels homes de ciència. I està amenaçat perquè els meravellosos resultats de les seves investigacions i dels seus descobriments, sobretot en el camp de les ciències de la naturalesa, han estat i continuen estant explotats – en perjudici de l’imperatiu ètic – per a fins que no tenen res a veure amb les exigències de la ciència, o fins i tot per a fins de destrucció i de mort, i això en un grau que fins avui mai no s’havia conegut, causant danys vertaderament inimaginables. Mentre que la ciència està cridada a estar al servei de la vida de l’home, es constata massa vegades, tanmateix, que està sotmesa a fins que són destructius de la vertadera dignitat de l’home i de la vida humana. Això és el que passa quan els resultats de la investigació científica s’apliquen a fins contraris al bé de la humanitat.
Cosa que es verifica tant en el terreny de les manipulacions genètiques i de les experimentacions biològiques com en el de les armes químiques, bacteriològiques o nuclears.
El papa conclou amb un clam per a la mobilització de les consciències, especialment a les de tots aquells que, pel seu poder polític i econòmic, es podrien veure induïts a imposar als homes de ciència les condicions del seu treball i la seva orientació. Cal establir la prioritat de l’ètica sobre la ciència, la primacia de la persona sobre les coses, la superioritat de l’esperit sobre la matèria. La causa de l’home serà servida si la ciència s’alia amb la consciència. L’home de ciència ajudarà vertaderament la humanitat si conserva el sentit de la transcendència de l’home sobre el món i de Déu sobre l’home.

Josep Hereu