FAHRENHEIT 451 (François Truffaut / 1966)
Fahrenheit 451 és la temperatura a la que el paper dels llibres comença a cremar. Amb aquest títol, el director francès ens proposa una adaptació al cinema de la novel.la homònima de Ray Bradbury. Fahrenheit 451 és una distopia que adverteix del tipus de societat que es pot originar arrel de la uniformització imposada pels mass media i les xarxes socials, que comporten l’abandonament de la lectura i la reflexió.

THE STRAIGHT STORY (Una història vertadera) (1999)
Alvin Straight és un ancià amb importants problemes de salut que viu a l’Estat d’Iowa amb una filla discapacitada. Un dia rep la notícia que el seu germà Lyle, amb qui està enemistat des de fa deu anys, ha tingut un infart. Alvin decideix anar a visitar-lo a l’Estat de Wisconsin, a unes 500 milles de distància, a cavall d’una màquina de segar herba. Aquesta història simple, basada en un fet real, serveix al director David Lynch per oferir-nos una pel.lícula plena de bellesa, sensibilitat i elements de reflexió.

EL TERCER HOMBRE / 1949
El tercer hombre és un clàssic de la història del cinema i a la vegada una pel.lícula emblemàtica pel tema que planteja: el conflicte entre la “llei divina implantada per déu en el cor” i la “llei de la ciutat”, per dir-ho amb els termes de l’Antígona de Sòfocles.

PARÁSITOS (2019)
El cinema sudcoreà és poc conegut entre nosaltres, però està a primera línia a nivell mundial, com ho mostra la pel.lícula Parásitos del director Bong Joo-ho. Parásitos és una tragicomèdia que reflecteix una realitat que es dona a escala global i que a Corea del Sud té una virulència més extrema. Es tracta del contrast entre classes socials i la lluita per aconseguir arribar a dalt de tot. Aquesta lluita esdevé tragèdia quan els protagonistes no saben mesurar les seves oportunitats.

AS BESTAS (2022) / Rodrigo Sorogoyen
L’Antoine, que era professor, i l’Olga són una parella que s’ha instal.lat en un petit poblet de l’interior de Galícia per viure el tipus de vida que han escollit, que consisteix bàsicament a viure de la terra, no només conreant productes “ecològics”, que tenen molt bona acceptació entre la gent, sinó també respectant els cicles de repòs de la terra. Tanmateix, no és simplement la producció ecològica la que els empeny a viure allà, sinó també l’afany de rehabilitar cases del poble que han estat abandonades per la gent que ha cercat nous mitjans de vida.