Aquests dos conceptes no tenen res en comú, però amdós són el resultat de processos que tenen moltes similituds. El canvi climàtic és conseqüència, sembla, de l’emissió continuada i sostinguda, des de l’inici de l’era industrial, de gasos d’efecte hivernacle produïts per combustibles fòssils. Aquests combustibles són de fàcil extracció i alimenten tota la nostra indústria i la nostra mobilitat des de fa més de dos segles. Han contribuït, certament, a un millor estàndar de vida per a la humanitat, però el preu a pagar és una contaminació galopant que ha esdevingut insostenible.
L’educació, per la seva banda, viu una època de desorientació i desconcert, si no de clara decadència. És el resultat, entre altres coses, de la destrucció progressiva dels pilars que la sostenien: la cultura de l’esforç ha desaparegut, la memòria ha estat desprestigiada, la disciplina abandonada, l’autoritat dels docents qüestionada (han confòs l’autoritat amb l’autoritarisme i han llençat el nen amb la palangana), la lectura omesa, l’excel.lència ignorada i els continguts rebaixats per posar-los a l’abast de tothom. Els responsables dels corrents pedagògics dominants que han imposat la seva llei han fracassat.